Orgasmes de Pell (musicals)

2008-09-20-184631_posta_de_sol

Acostumo a emocionar-me fàcilment. M’emociono amb una pel·lícula, amb una posta de sol, amb persones intenses, amb persones intel·ligents, amb un vi blanc …
Així que sí, jo tinc orgasmes de pell.

Un orgasme de pell és la reacció del cos que consisteix en un calfred acompanyat de l’arxiconeguda “pell de gallina”.
Els orgasmes de pell es poden experimentar de forma freqüent mitjançant la música.

Aquestes reaccions duren entre 1 i 10 segons i són intransferibles. És a dir, són experiències personals. O sigui, com els orgasmes sexuals.

I per què el cos reacciona estarrufant la pell? Doncs la resposta és molt curiosa. L’origen biològic i evolutiu d’aquesta reacció es remunta a la protecció del fred o d’estímuls perillosos. Però … la música ni dóna fred ni és perillosa, oi?
Doncs bé, sembla ser que la resposta es troba en el factor sorpresa. És a dir, un orgasme musical es pot experimentar fonamentalment quan es produeixen canvis sobtats en l’harmonia o bé s’escolten notes dissonants amb la melodia principal.
Així doncs, i relacionat amb el factor sorpresa de la por (quan alguna cosa ens fa por generalment ens sorprèn, ens espanta) aquesta reacció fisiològica podria haver evolucionat de la mateixa manera mitjançant la música.

Però el nostre cervell cataloga l’experiència musical com a positiva pel següent mecanisme:
Les emocions de sorpresa són captades per l’amígdala, però reinterpretades com a estímuls no perillosos mitjançant el còrtex cerebral. Així, quan s’experimenta un orgasme de pell, la reacció emocional és de sorpresa, però la reacció cognitiva és de: “aquí no passa res, només és música”.

I si això fos poc, escoltar música propicia la secreció de dopamina i d’adrenalina.
Però, el més curiós és que també gaudim escoltant melodies tristes. Per què? Doncs bé, la resposta està en la secreció de prolactina. Quan estàs trist i et poses música trista, la prolactina compleix una funció de bàlsam emocional i calma la sensació de pena.

Segons l’associació PRS for Music de la Gran Bretanya i un estudi amb 5.000 persones, les cançons tristes que més emocions remouen són: Everybody Hearts del grup R.E.M. i Tears in Heaven d’Eric Clapton.

No sé si tu has experimentat algun orgasme de pell, no sé si escoltes música de forma freqüent, el que sí sé són les cançons que a mi m’han causat orgasmes de pell. Aquí deixo una … espero que la teva reacció intransferible duri almenys 10 segons.

Publicat per Natàlia Pomar
Sense comentaris

Els comentaris estan tancats.