Per què miro tantes vegades el telèfon?

bty

Recentment he fet un auto estudi. He observat i sentit què em passa per dins cada vegada que tinc l’impuls de consultar el telèfon. És increïble el que arribes a descobrir sobre tu cada vegada que deixes de fer alguna cosa de forma automàtica o compulsiva.

El motiu principal pel qual jo miro el mòbil és per a evitar o no sentir dues emocions: avorriment o buit.

Analitzant la meva vida retrospectivament, gairebé sempre he estat fent alguna cosa: estudiant, treballant, divertint-me, sentint, patint, marcant objectius … Per a mi, el no fer ha estat relacionat amb l’avorriment i la solitud emocional. A més, cada vegada que he realitzat alguna cosa, generalment he estat premiada. Per bona estudiant, per bona filla, per bona treballadora, per bona núvia … De forma inconscient des de molt petita, he après a espavilar-me; a organitzar-me. He après a fer per als altres, a estar per ells. He après que “fent” he estat reconeguda i estimada.

No he arribat a totes aquestes conclusions tan sols pel tema del mòbil, és clar. Darrere d’aquesta presa de consciència hi ha força feina personal (i tot el que em queda …). Això del telèfon és una pista més, una baula més de la cadena.

Ara estic fent un altre experiment: cada vegada que m’entra l’impuls de consultar l’aparell, m’aturo, sento el que està succeint en el meu cos i, finalment, no miro el telèfon. He descobert que aquesta estratègia em permet estar més a prop del meu avorriment i del meu buit, i, paradoxalment, transcendir-los.

Quan sento aquestes emocions em quedo amb elles, les sostinc emocionalment (recordo que totes les emocions se senten al cos “Sentir el cos“) i, finalment, sempre em condueixen a un estat de major connexió amb mi mateixa; a una major sensació de pau.

Quantes vegades consultes el telèfon de forma automàtica?

Quantes vegades menges per impuls?

Quantes vegades surts de festa per no quedar-te sol amb tu mateix?

Quantes vegades?

Deixar de fer el que fem de manera automàtica ens permet ser més conscients de nosaltres mateixos i viure de forma més lliure; menys dependent. Fent les coses no per evitar sentir-nos malament, sinó pel simple plaer de realitzar-les. No dependre d’un telèfon mòbil, ni d’una festa, ni de menjar, ni d’una parella, no dependre de res perquè podem sostenir i transcendir totes les nostres emocions.

Així que des d’avui em declaro fan de l’avorriment i el buit emocional. Jo he après moltíssim gràcies a ells.

Publicat per Natàlia Pomar
Sense comentaris

Els comentaris estan tancats.