La paciència del cocodril

La paciència és la mare de la ciència. I si no, que li diguin al cocodril.

El cocodril, cada cop que vol pescar, se situa a prop d’una cascada d’aigua, obre la seva immensa boca i, simplement espera, espera i espera… I, de tant en quan, algun dels peixos incauts que neden pel riu, li arriba a la seva bocassa oberta.

La paciència no està de moda, ni es compra, ni es regala, ni existeix cap recepta màgica que la generi. La paciència no està ben vista. Ningú t’educa per aprendre paciència.

La paciència sol confondre’s amb la passivitat, però no té res a veure. La passivitat és no fer res enfront un problema o una situació. La paciència és acceptar que la situació succeeix i, mentrestant, mantenir la serenitat i la calma. La paciència permet disposar de més força per enfrontar l’espera.

El cocodril té una estratègia diferencial: esperar. I mentre espera es manté conscient, atent, amb els ulls ben oberts i la boca ben tensa. Segurament aquesta forma de pescar li comporta diferents avantatges: en primer lloc, la despesa física energètica és poca. Això significa que, en el moment en què un peix aparegui pel seu davant, ràpidament tancarà les mandíbules per fer-lo presa segura.
D’altra banda, un cocodril pot viure més d’una setmana sense menjar, per tant, no li cal caçar amb tanta freqüència com d’altres animals. I per això, pot dedicar-se a fer d’altres coses amb el temps restant. Aquest animal regula de forma molt eficient la seva ingesta d’energia, això vol dir, que no la consumeix de cop.
Curiosament, aquests animals tan pacients tenen una antiguitat fascinant; al voltant de 60 milions d’anys.

Vivim en un món impacient. Tot és per ahir. Tot és urgent. El que avui està vigent demà ja no ho està. Multitud de persones arreu del planeta medicant-se per combatre l’ansietat i mentrestant poder seguir el ritme.

Quan un s’espera ha de ser conscient de les seves emocions. Probablement experimentarà neguit, impaciència, impuls de fer coses, ganes d’acabar amb la impaciència…

Fes la prova. No acabis de llegir l’article. Espera’t 1 minut sense fer res. No facis res, només espera.

…….

Has pogut fer-ho? Has pogut parar un minut? Què has experimentat?
En el cas que t’hagis sentit impacient, és normal. Quantes coses t’han passat pel cap? Quants cops has intentat acabar amb el minut?

No sé si t’haurà estat fàcil o difícil. En tot cas, pensa en l’estratègia del cocodril per sobreviure durant tan de temps… O comencem a cultivar paciència o la impaciència acabarà amb nosaltres.

I com? Doncs comença avui, no esperis a demà. Pots fer algunes coses molt senzilles:

1. Quan arribis a casa, no engeguis la TV, no miris el mòbil, no facis res durant 30 minuts. Espera
2. Mentre esperes sigues conscient del que passa pel teu cos. Si la teva ment comença a pensar, no passa res, però torna al cos. Com batega el teu cor? Quina temperatura tenen els teus peus? En quina part del cos sents la teva impaciència?
3. Repeteix cada dia durant una setmana els punts 1 i 2 . Quan acabi la setmana observa si han aparegut alguns canvis en tu.
4. No passa res si un cap de setmana no tens plans. No passa res si un cap de setmana et quedes a casa sol. És una gran oportunitat per aprendre paciència. Observa’t, espera, gaudeix de l’espera.

Aparentment són qüestions molt senzilles, oi? Probablement el cocodril porta 60 milions d’anys aplicant l’estratègia de l’espera. Quant anys portem els humans comportant-nos de forma impacient?

2 comentarios en “La paciència del cocodril”

  1. Me parece un excelente artículo sobre la necesidad de cultivar, como si de una planta se tratase, la paciencia. El ejemplo del cocodrilo es buenísimo. Muchas gracias.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Ir arriba
Abrir chat
Hola
¡En que puedo ayudarte?